Aquesta és l'entrada que realitzaré en relació amb el tema 1 anomenat les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament: conceptualització de la psicologia de l'educació.
Amb l'assignatura de psicologia de l'educació estic ampliant coneixements que abans ja sàvia i uns altres que desconeixia. Em resulta més fàcil, ja que vaig fer el modul d'educació infantil i en ell, vam donar una assignatura que està molt relacionada amb psicologia de l'educació. En el mòdul es donaven els conceptes i autors més bàsic i en la carrera estem aprofundint en això. Posseeix uns coneixements previs, i em resulta més fàcil a l'hora d'entendre el temari, no és nou el que m'estan explicant, sinó que ja ho havia estudiat i ara tinc l'oportunitat d'ampliar.
A través de la lectura ensenyar i aprendre de Mercè Clariana he pogut comprovar que hi ha molta gent que no sap que significa psicologia de l'educació. Jo entenc per psicologia de l'educació una ciència que tracta els processos d'ensenyar i aprendre, defineix els mètodes d'investigació adequats per al seu estudi i busca solucions als problemes que puguin sorgir.
Estic a favor amb l'autora en explicar-nos les diferents teories que existeixen. Per començar consider que jo he après en una escola tradicional, on el professor era el que ensenyava i nosaltres com a alumnes apreníem el que ens deia, memoritzàvem les coses. Algunes de les característiques que té l'escola tradicional són que el mestre té tot el coneixement, s'encarrega de posar part del coneixement en la ment dels nens i ho fa a través de la repetició i memorització dels conceptes.
També existeixen les teories conductuals on apliquen models i aplicacions quan existeixen conductes inadequades o adequades on pugues haver-hi un càstig o una recompensa segons la situació. El conductisme considera l'ambient extern com el principal factor de la conducta humana. Com a autor fonamental ens trobem a Watson. Les tècniques s'apliquen de manera individual cosa que consider de vital importància, ja que cada nen té el seu ritme i les seves característiques pròpies.
Per finalitzar tenim les teories cognitives on es basen més en l'aprenentatge dels nens, a l'àrea educativa. Per als cognitius la relació entre mestra i alumne és molt important i jo penso que tenen raó, que si això ocorre l'aprenentatge serà més efectiu. Per Piaget és més important el desenvolupament de les activitats i després l'aprenentatge i per Vigotsky és més important l'aprenentatge i després el desenvolupament de les activitats. Jo estic d'acord amb Piaget, ja que una vegada as realitzat les activitats, ve l'aprenentatge.
L'última teoria que té més importància és l'ecologia. El seu representant és Brofenbrenner. Es basa en estudiar les coses de l'entorn que poden influir en la vida del nen/a. Ens parla de 4 sistemes. El primer és el microsistema, que té a veure amb els aspectes propers a la vida del nen/a com és l'escola, el seu barri, la seva família, amics, etc. El segon és el mesosistema que són totes les relacions que es poden produir entre els altres sistemes. El tercer sistema és el exosistema que fa referència al govern local, els mitjans de comunicació, els serveis, etc. i l'últim és el macrosistema que fa referència a la cultura i subcultura del nen/a i la seva família. Amb aquest autor hem pogut aprofundir més sobre la seva teoria, perquè hem realitzat un treball en el qual hem après bastants coses.
Una altra de les coses que hem pareix important en l'ensenyament i aprenentatge dels nens és que com a professionals hem de tenir una sèrie d'idees clares:
- Hem de saber que li anem a explicar, com i perquè perquè els nens ho aprenen.
- Cal tenir diferents maneres d'ensenyar-ho, pot ser mitjançant vídeos, fotos, powerpoint.
- Hem d'extreure el que l'alumne sap i relacionar-ho amb el nou que va a aprendre.
Perquè això es compleixi és necessari tenir present que els nens no estan sols, hem d'ajudar-los en el seu aprenentatge i desenvolupament; Aprenen abans el que més li interessa que el que no els interessa; no cal atabalar-los, cal deixar-los que siguin ells sols els que aprenguin noves coses, que gaudeixin no obligar-los fer les coses i finalment tenir en compte les característiques i ritmes individuals de cada nen.
En relació a la lectura incoherències i contradiccions de Carles Parellada hi ha contradiccions entre el que diem i el que fem. Existeix molta teoria que ens la sabem de memòria però que en la pràctica moltes vegades no es pot aplicar. En la pràctica el que explica és les situacions de cada moment i el com responguis abans d'elles. Ningú ens ha ajudat a aprendre, ho fem mitjançant l'experiència i el que aprenem observant el dia a dia dels nens. Estic totalment d'acord amb l'afirmació que sa Esteve en la lectura la aventura de ser mestre, ens diu "ningú ens ha ensenyat a ser mestres i tenim que aprendre nosaltres per assaig i error.
En la classe d'infantil aprens moltes coses dels nens, tant nosaltres aprenem dels nens com els nens de nosaltres. Com bé diu l'autor en la lectura, els nens ens carreguen les piles per continuar el dia. Els professors són una guia fonamental en el desenvolupament i aprenentatge dels nens. La tasca de ser mestre no és gens fàcil, i ens trobarem amb dies que estarem més animats i altres dies que estarem més desanimats, però sempre hem de treure les ganes i la força necessària per seguir endavant, ja que els nens no tenen culpa dels nostres problemes personals.
Reflexionant sobre les fitxes que l'autor Carles les esmenta, dir que jo com a futura professional intentaré no fer-les, ja que em sembla que amb les fitxes els nens no aprenen de la mateixa manera que ho poden fer mitjançant activitats lúdiques. Un nen en realitzar una fitxa el que vol és que estigui ben feta, però no està aprenent el que fa. En canvi si la mateixa fitxa la posem en pràctica, els nens aprenen més perquè s'han d'implicar per posar-la en pràctica. Treballar per fitxes porta a un aprenentatge memorístic, és a dir, ho aprenen i se li oblida. Hauria d'haver-hi un aprenentatge significatiu o vivencial, que ho aprenguin per algun motiu, significat i mitjançant les vivències de la pràctica.
Per concloure amb l'entrada, m'agradaria esmentar el tema d'actuar amb els nens. Els professionals intenten sempre aplicar el que han après quan eren petits, perquè se senten insegurs i ho volen tenir tot controlat. Això fa que no innovin o ampliïn per por de que pugui fracassar. El que pretenen és que es compleixin els objectius que s'han proposat. Com a futura professional, cal pensar que si alguna cosa falla no passa res, es millora per a properes vegades, és important aprendre dels errors. Com diu l'autor Esteve ha d'haver una renovació pedagògica és a dir, anant formant-nos apart del que ja sabem. Consider que cal donar més importància als aspectes relacionis i afectius que als cognitius. L'actitud del docent és de vital importància, és per això que hem de tenir clar en tot moment com actuem amb els nens i com li transmetem les coses, perquè els nens són molt intel·ligents i s'adonen de totes les circumstàncies que ocorren.
Us deixo el enllaç d'un vídeo que m'ha paregut molt interessant. Salutacions
