Tema 4: Factors interpersonals del procés d'ensenyament - aprenentatge

En aquesta entrada em centraré en explicar els factors implicats en el procés d'ensenyament- aprenentatge. Podem trobar-nos amb els factors interpersonals e intrapersonals. En aquesta secció, explicaré detalladament els factors interpersonals, ja que els intrapersonals ja estan comentats en l'entrada anterior.

Entre els factors interpersonals, ens trobem amb les expectatives del mestre, el context escolar, la personalitat del mestre, el rol, l'eficàcia docent, l'estil d'ensenyament, la interacció alumne- alumne, la pràctica educativa familiar i la disciplina al aula.

En relació a les expectatives del mestre, dir que com alumnes en algun moment de la nostra educació hem dit que un professor ens havia etiquetat, ja que ens havia classificat per algun motiu en concret.

Jussin ens parla de tres fases per classificar les expectatives dels mestres: a la primera fase els mestres desenvolupen expectatives que han rebut d'altres persones sobre el rendiments dels alumnes. En la segona fase hi ha les actuacions que el mestre realitza a través de les expectatives que té l'alumne. Un clar exemple es veu quan el mestre té unes expectatives més altes sobre un nen, sempre ho té present, és el model a seguir per a la classe, el alaga amb els resultats. En canvi als altres els està menyspreant fent aquestes comparacions, perquè ells veuen que no arriben a ser igual que com el professor vol. Finalment ens trobem amb la tercera fase, on són les actuacions que l'alumne fa en relació a les expectatives que té el mestre. Una cosa fonamental per treballar aquest aspecte és treballar les expectatives de manera individual perquè millorin, reforçant els punts forts de cada nen.

Un exemple molt comú en els mestres és que a l'hora d'arribar un mestre a un centre nou o amb un grup nou, demana informació sobre els alumnes al mestre anterior i si aquest li proporciona la informació negativa, el mestre es farà unes expectatives equivocades dels nens. No cal etiquetar mai i sempre intentar parlar en positiu dels nens.

A continuació, explicaré un exemple personal sobre les expectatives negatives que un professor va tenir cap a jo. Hi havia acabat 4 de la ESO i en aquell moment em van quedar tres assignatures que al setembre recuperaria. Passat tot l'estiu i arribats els exàmens de setembre, jo vaig anar amb el temari ben sabut i vaig realitzar els exàmens amb tota la seguretat. A l'hora de donar-nos els resultats, el professor tant a mi com als meus companys que havíem aprovat, però havíem anat a setembre ens va posar un paper per als nostres pares, on posava que hauríem de fer un mòdul mitjà i no fer batxiller perquè no teníem el nivell. Només perquè havíem anat a setembre. En aquest moment, si un fes cas al que els professors li diuen, s'enfonsaria i no seguiria endavant.

En el meu lloc, no li vaig fer cas, ja que jo sabia perfectament el que volia fer i era batxillerat. Dir que vaig fer batxillerat, selectivitat que la vaig aprovar però no em va donar la nota per a la carrera que vaig voler, després vaig fer el mòdul d'educació infantil i ara estic en segon any de la carrera d'educació infantil. Moltes vegades m'he trobat al professor pel carrer i quan em pregunta com em va li dic que molt bé y que vaig acabar batxillerat, selectivitat, un mòdul superior d'educació infantil i ara estic a segon de la carrera d’educació infantil. Aquest, és un exemple per comentar les expectatives negatives que un professor pot tenir amb els alumnes, i a més comentar, que es una cosa que pot influir negativament en els estudiants a deixar els estudis, pensant que no serveixen.

En referència al context escolar, un altre dels aspectes de vital importància, és un entorn que ha d'estar molt relacionat en la vida dels petits per afavorir el desenvolupament integral dels petits. A més, cal una bona coordinació entre l'equip educatiu, confiança entre els nens i entre els grups de diferents edats.

La personalitat del mestre és un dels aspectes interpersonals fonamentals a destacar. Cada mestre té la seva pròpia personalitat i la seva manera de treballar, però no hem d'oblidar que han de tenir una base i saber com han de fer-ho. Com a futura mestra, considero que cal separar les coses de la vida personal i professional, és a dir, si un dia véns trist per algun motiu, abans d'entrar a l'aula és millor respirar i oblidar-te del problema, ja que els nens no tenen perquè notar res estrany.

Hem de treballar de manera individual les estratègies d'aprenentatge per aplicar quan som docents, ja que ningú ens donarà les solucions als problemes que ens puguin sorgir.

Secades, ens comenta que la personalitat del mestre s'agrupa en dos extrems, els afectius - emocionals que són mestres empàtics, que treballen la comprensió, estan predisposats a ajudar els nens i tenen en compte l'aspecte emocional del desenvolupament del petit. I els intel·lectuals - directius que són els mestres que tenen en compte els continguts escolars, el programa a seguir i els recursos didàctics. Personalment, com a futura docent, m'agradaria formar part dels dos extrems, ja que considero fonamental tenir en compte els continguts escolars a treballar, però sense oblidar els aspectes emocionals que és el primer que ha d'existir en l'educació dels nens.

Una altra de les coses a destacar és l'eficàcia del mestre. Els docents han de tenir clar les coses que faran en el seu treball i de quina manera. Per ser un bon mestre s'ha de tenir motivació, vocació, interès i il·lusió a l'hora de realitzar el treball, ja que són un model a seguir per als nens.

És per això que l'empatia és un aspecte fonamental a tenir present. No només s'ha de tenir empatia cap als infants, sinó que també hem de tenir empatia cap a les famílies i els altres professionals. L'empatia ens ajuda a conèixer l'estat en què es troba el petit i la seva família, ja que pot ser que estigui passant per un moment dolent en la seva vida.

El treball en equip és fonamental perquè hi hagi una bona qualitat escolar. El fet que hi hagi molts professors a l'escola, no facilita el treball en equip, és millor que hi hagi pocs.

El treball amb les famílies és de vital importància dins de l'escola, hem d'escoltar als familiars i mostrar seguretat i confiança. Per això, és necessari comunicar el que es fa a l'escola i disposar d'uns dies per poder parlar amb ells i explicar-li l’evolució dels petits. A més, de donar-li pautes perquè participin en l'educació dels seus fills. Com docents, s'ha de tenir un sentiment de formar part de l'escola, perquè això et farà que gaudeixis amb la teva feina, vivint les experiències que l'escola et proporciona.

El rol del mestre és una cosa que ha anat canviant al llarg del temps. Hem d’establir un rol que ens faci veure que som els professionals en l'educació. Un exemple es veu quan un professor vol anar d'amic amb els alumnes i no ha de ser així perquè sinó després els alumnes no es prenen les coses seriosament. Un mestre ha de ser un mestre i no un amic, es pot mostrar més proper però ha d'establir el rol del mestre. Aquest aspecte també el podem veure en la vida diària, els nostres pares són els nostres pares i no els nostres amics, és a dir, als nostres pares els podem parlar d'una forma, però no de la mateixa manera que li podem parlar als nostres amics.

A continuació, em centraré en explicar els diferents estils d'ensenyament dels mestres. Ens trobem amb diversos estudis sobre els estils d'aprenentatge com són els estudis de Lewin i Lippit, els estudis de Flanders, de Bennet i els estudis de Rosenshine i Stevens.

En els estudis de Lewin i Lippit, existeixen diversos tipus de rol que són el autoritari, democràtic o laissez-faire. Jo personalment, em declino més pel líder democràtic, ja que valora el que van fent els petits, quan el treball no funciona intenta que el grup busqui solucions amb estratègies que proporciona i deixa que siguin ells mateixos que resolguin els seus conflictes, actuant ell com guia.

En els estudis de Flanders i Bennet, parlen dels resultats positius que s'obtenien quan el mestre afavoria la iniciativa dels alumnes.

En els estudis de Bennet, hi havia els progressistes - liberals que valoraven quin tipus de motivació afavoria, els agrupaments que feien, com controlaven les classes i com deixaven triar als nens la seva feina. I els tradicionals - formals on l'elecció dels treballs dels alumnes era mínima, els agrupaments fixos i estaven més preocupats pel control que pel rendiment. Personalment considero que el millor grup són els progressistes -liberals, ja que tenen en compte les motivacions i el rendiment dels petits.

Esmentar els estudis de Rosenshine i Stevens, on basen les correlacions en 6 àmbits d'instruccions del mestre. Revisen el treball assignat, miren com presentar els nous continguts, veuen com supervisa el mestre la pràctica de l'alumne, observen com fa el mestre les correccions i retroalimentacions dels petits i finalment potencien la pràctica independent dels alumnes.

Un altre dels aspectes fonamentals és la interacció entre alumne-alumne. Cal aquest aspecte perquè es dugui a terme un bon procés de socialització entre els petits. Amb aquestes experiències els petits adquireixen una sèrie de competències i habilitats socials que els ajudaran per a la resta de la seva vida.

Una cosa fonamental a part de l'àmbit educatiu, és la pràctica educativa per part de la família. Cal que les famílies participin en l'educació dels petits, per això des de l'escola hem de fer partícips a totes les famílies en l'educació. Perquè les famílies puguin participar en les activitats de l'escola, cal tenir en compte l'horari laboral dels pares i fer activitats on poden acudir tots els pares, és a dir, si s'han de fer al matí o tarda. La relació entre la família i l'escola també és important. Des de l'escola s'ha de deixar les portes obertes perquè la família vegin el que fan els petits en tot moment, i cada mestre ha d'informar a les famílies sobre les evolucions i dificultats dels petits.

Per finalitzar amb l'entrada, m'agradaria comentar la disciplina a l'aula. Hem de tenir en compte els valors com són la participació, diàleg, consens i el respecte cap als petits.

A continuació, m'agradaria mostrar un vídeo que presenta una proposta per aconseguir la disciplina a l'aula, on reflecteix 10 condicions necessàries per assolir-les, que si com a docent les apliques en el treball, podràs arribar a la meta que et proposes. Esper que us agradi!