Reflexió llibre Quiet

En aquesta entrada em centraré en explicar l'obra de Marius Serra anomenada "Quiet". Ho faré des d'un àmbit inclusiu, l'escola i la societat, ja que em sembla un tema de vital importància que cal destacar. Em centraré en explicar les vivències que té la família del Lluís i les seves pròpies vivències al respecte de la discapacitat que té. A més, faré comparacions en relació al que hem estudiat en l'assignatura educació inclusiva. Finalment, detallaré que sentiments m'ha transmès aquest llibre al llegir-lo i els coneixements o idees que he après al llarg de la lectura. Per començar m'agradaria fer un resum general del llibre de Quiet.

El llibre Quiet és una novel·la real que ens relata una història d'un nen anomenat Lluís Serra Pablo, amb 7 anys que té un 85% de minusvalidesa. Té encefalopatia. L'autor del llibre Quiet escriu com un quadern de bitàcola on va posant per dies el que va succeint com si fos un diari personal del que va realitzant el seu fill. Explica de la manera més normal possible com és el dia a dia d'una família que té un nen amb discapacitat i del tipus de necessitats especials que presenta.

Lluís té una paràlisi cerebral que fa que no es pugui moure, ni parlar, però mitjançant els senyals que proporciona se l'entén a la perfecció el que desitja transmetre. En el llibre es parla molt dels llullus que l'autor del llibre l'utilitza per designar totes les persones que tenen alguna necessitat especial. En el llibre apareix la invisibilitat que demostren cap al Lluís i les seves necessitats.

A continuació, compararé el que surt al llibre amb conceptes del temari estudiat. Dir que per a mi la normalització és el reconeixement dels mateixos drets per a totes les persones, tinguin o no discapacitat. Sempre tenint en compte les necessitats individuals que presenten, i adaptant els drets a les seves circumstàncies. En el llibre ens hem de plantejar si el Lluís gaudeix dels serveis i possibilitats. Per fer una comparació del concepte de normalització que surt al llibre, partiré per explicar els principis de sectorització, integració i individualització.

El primer principi que esmentaré és el de sectorització. Entenem per sectorització l'aplicació de la normalització en l'entorn on resideixen les persones amb discapacitat mitjançant l'adaptació de diversos serveis. En el llibre el podem veure reflectit, quan ens reflecteixen que per entrar a les atraccions porten una targeta VIP que facilita l'entrada al parc sense haver de fer cua.

Un altre exemple que on podem veure reflectit la sectorització és quan parla de que l'autobús passa cada matí per recollir a Lluis a la porta del seu cada i portar-lo a l'escola. Aquest exemple ho tinc molt identificat, ja que on jo visc, això succeeix de la mateixa manera però en lloc de ser un autobús és un cotxe especial que porta a les persones amb discapacitat a la feina o al lloc on estudien.

El segon principi que ens trobem és el d'integració. Hem de distingir entre integració física, funcional, social i institucional. La integració física tracta de reduir les barreres arquitectòniques entre els discapacitats i els que no tenen discapacitat. Un clar exemple d'aquest tipus d'integració en el llibre seria el fet de passar a recollir a Lluís amb l'autobús, el fet de no fer cua a les atraccions del parc i el poder viatjar amb Lluís a tot arreu.

És fonamental que encara Lluís té alguna discapacitat, els pares no es frenin a l'hora de descobrir el món en família. Finalment i per acabar amb la integració física, dir que em sembla increïble el fet que en tot moment que Lluís i la seva família vagin a un lloc, hi hagi un responsable que els ajudi per pujar-lo o baixar-lo.

La integració funcional es basa en la utilització dels recursos per part de tots els membres de la societat. Un clar exemple que es reflecteix en el llibre i en la vida diària, és el fet de com ajuden a una dona d'avançada edat a entrar als determinats llocs. En el meu lloc, quan em trobo en un pas de vianant i veig una persona d'avançada edat que vol passar, m'aturo i li ajudo a creuar. Un exemple on no es dóna la integració funcional, ho veig reflectit en el capítol vergonya, on acudeixen Lluís i la seva família a menjar ia la responsable del bar l'incomoda la presència del Lluís i els situa en una altra sala apartada del bar, justificant-se amb que la cadira de rodes és molt gran i destorba a la resta de les persones.

La integració social és el fet de pertànyer a un grup on es troben interrelacions. En el llibre podem observar com el Lluís no té forces per interactuar amb ningú però mitjançant els senyals es pot arribar a comunicar ia dir el que vol aconseguir. Un exemple detallat en el llibre és quan el pare veu el que fan els altres nens i es posa trist en saber que el seu fill no ho pot fer de la mateixa manera.

Per finalitzar amb la integració, ens trobem la integració institucional. Aquest tipus d'integració tracta com des de les institucions es promou la normalització mitjançant les lleis i normes que aproven. Un exemple negatiu d'integració institucional el podem trobar quan el pare i el nen es troben al carrer i un cotxe obstaculitza el pas ia sobre es posa a la defensiva quan no té raó.

L'últim principi que m'agradaria reflexionar i comentar és el d'individualització. Pretén assegurar que com he comentat anteriorment, cada individu rebi l'educació personalitzada a les seves pròpies necessitats i nivell de desenvolupament. Al meu entendre, considero que els pares del Lluís han volgut el millor per al seu fill i han buscat tots els mitjans possibles per obtenir una individualització a l'escola.

Seguidament, detallaré que sentiments m'ha transmès aquest llibre en llegir i els coneixements o idees que he après al llarg de la lectura. Com a reflexió, des del meu punt de vista la família de Lluís s'ha comportat de la millor manera, li ha ofert tot el que tenien i banda han intentat normalitzar al màxim la seva vida. Sempre han viatjat d'una banda a un altre sense impediments i gaudint de tots els moments que realitzen junts. Una cosa fonamental a destacar és que tracten tant el Lluís com a Carla de la mateixa manera, sense exclusions ni distincions de cap tipus en posseir discapacitat.

En llegir aquest llibre i veure la vida diària que porten les famílies amb nens amb aquestes característiques, m'ha fet veure el món d'una altra manera i veure les coses que desconeixia. És admirable la naturalitat amb la que la família de Lluís porta la vida del nen, ja que hi ha famílies que no mostren aquesta naturalitat.

Cal comprendre que és un pal gran i que moltes famílies en assabentar passen per diverses fases com és estat de xoc, negació, culpabilitat fins que arriben a acceptar i viure com millor es pugui. En el llibre es demostra la naturalitat en explicar com és el seu dia a dia i la seva vida i això és fonamental, ja que no cal ocultar-de les coses que succeeixen, sinó assimilar i intentar mirar endavant.

Aquest llibre fa reflexionar sobre les discapacitats amb què ens trobem avui en dia i el que hem de fer per superar i ajudar les famílies que tenen aquests problemes. En el meu punt de vista i en relació amb la societat, han de millorar i avançar molt en el tema de les discapacitats. Com hem explicat anteriorment els principis de la normalització, actualment hi ha molts que estan en la societat, però hi ha altres que els falta molt per avançar i millorar. Les institucions són les primeres que haurien de plantejar les regles i les lleis que vetllin per les discapacitats i necessitats dels infants.

Sense oblidar que l'escola té un paper de vital importància en el tema de les discapacitats. Des de l'escola han d'oferir serveis educatius adaptats a les necessitats de l'alumne ia les discapacitats que ens podem trobar, han de tenir alternatives instructives personals i individuals per a cada un. Per aconseguir amb l'anterior, és important tenir en compte el grup d'alumnes heterogeni, on tant els nens amb discapacitat i els familiars se sentin acollits i no exclosos.

Per finalitzar amb l'entrada, esmentar que un dels escriptors més coneguts i famosos que es reflecteix en el llibre és Kenzaburo Oé. El té un nen amb discapacitat mental. La diferència que hi ha entre tots dos llibres és que Màrius Serra parla de la malaltia del seu propi fill i explica el dia a dia de la seva vida i en canvi Kenzaburo es basa que el naixement del seu fill ha eclipsat la seva vida i les seves obres, però per al seva vida segueix i no se centra només en la discapacitat.