Temari 3: factors psicològics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del procés d’ensenyament- aprenentatge.

En aquesta entrada explicaré detalladament els processos cognitius, afectius i la metacognició. Dins dels processos cognitius em centraré a explicar i exemplificar l'atenció, memòria i intel·ligència i dins dels processos afectius em centraré a explicar breument i posar algun exemple personal de la personalitat i motivació. Tots aquests processos intervenen en el nostre aprenentatge.

Els processos cognitius constitueixen una part de la producció superior del psiquisme humà. Són el resultat del funcionament de l'organisme i suposen l'especial participació de certes àrees cerebrals que moltes vegades s'encarreguen d'organitzar i integrar les funcions d'altres regions més arcaiques. Dins dels processos cognitius ens trobem amb l'atenció, memòria i intel·ligència que a continuació explicaré en què consisteix i posaré un exemple perquè quedi més clar.

El primer factor fonamental a esmentar és l'atenció, ja que és el mecanisme en el qual podem agafar tota l'atenció que rebem. A més, és un procés que incrementa el grau de selecció d'informació, ens posa alerta. Dins de l'atenció tenim les teories conductistes, on ens diuen que existeix una disponibilitat sensorial que el nen posa de manifest a través de la mirada, postura i la seva expressió fàcil; Les teories del pensament de la informació, que són els que li van donar més importància a les teories del conductisme i finalment les orientacions psicomètriques que són els tests que es fan sobre l'atenció.

Dins de l'atenció tenim diversos factors que incideixen en l'atenció com són els factors fisiològics, el nivell de desenvolupament, les motivacions i interessos i les diferències individuals. És necessari tenir en compte que cada nen aprèn de manera diferent i amb un ritme d'aprenentatge divers. Per exemple, un nen aprendrà més realitzant les coses que pensant com s'hauria de fer i després aplicar-ho.

El factor fisiològic més important que cal tenir en compte és la fatiga que fa que no puguis parar esment. També tenim causes escolars i extraescolars que fan que no es desenvolupi ben l'atenció. Un clar exemple ho podem veure en el fet de fer activitats poc motivadores, això farà que el nen no pari esment o el fet de no controlar la distribució dels horaris i descansos entre activitats. Algunes activitats extraescolars que provoquen que no es pari esment és tenir unes rutines mal organitzades, molts deures a realitzar o una alimentació dolenta. 

En relació amb el nivell de desenvolupament hem de tenir en compte que es pot ser una atenció espontània o sostinguda. És fonamental tenir en compte el nivell de desenvolupament dels nens, ja que no tots els nens posseeixen el mateix nivell de desenvolupament. Un exemple per explicar l'atenció espontània seria realitzar una activitat on la durada màxima no superi als 15 minuts, ja que sinó els nens es desconcentren i no paren esment i en l'atenció sostinguda és el tipus d'atenció que requereix major concentració, com a màxim uns 30 minuts.

El segon factor a destacar és la memòria. Ens trobem amb la memòria sensorial, a curt termini, memòria de treball i memòria a llarg termini. Entenem per memòria la capacitat mental que possibilita registrar, conversar i recordar les seves experiències. Tot és un procés, partim de la memòria sensorial on es guarden els primers estímuls, pansa a la memòria a curt termini, seguidament a la de treball per finalment arribar a la memòria a llarg termini.

L'ultim factor cognitiu que influeix en l'aprenentatge és la intel·ligència que és un procés que sense els altres processos comentats anteriorment no es faria gens. És un procés dinàmic que pot canviar en la vida. Dins de la intel·ligència ens trobem amb un autor molt conegut que és Garder que parla de la intel·ligència emocional. Es baso en la teoria de les intel·ligències múltiples on com bé ens diuen en la lectura que intel·ligència parlem deia que cada persona té unes 8 intel·ligències diferents com són la intel·ligència intrapersonal, interpersonal, lingüística, lògica-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal i naturalista.

Els processos afectius són les reaccions que demostra una persona quan s'enfronta a les accions i circumstàncies que succeeixen tant a l'interior com en l'exterior. Dins dels processos afectius ens trobem amb els dos factors més importants que són la motivació i la personalitat.

La personalitat és important treballar-la des del principi a través de les emocions. Com bé diuen en la lectura de Carmen Boix Treballar les emocions a l'escola l'autora parla de la importància de posar en pràctica una educació emocional des de petits i des de l'escola basant-nos en els continguts per controlar les emocions. La personalitat és el conjunt de característiques psíquiques d'una persona que fa que actuï d'una manera determinada davant de qualsevol situació, per això amb una correcta seguretat i autoestima s'evita els moments d'ansietat i ajuda a saber actuar correctament davant diverses situacions com he comentat anteriorment.

Durant el temari, ens hem trobat amb diversos estils cognitius com pot ser l'estil reflexiu i impulsiu, independent i dependent de camp o els holistes o serialistes. No per això uns són millors o pitjors, sinó que cadascun té les seves coses.

La motivació es basa en les coses que impulsen a un individu a dur a terme unes determinades accions complint tots els objectius que s'havien plantejat. Ha d'estar relacionada amb el propi aprenentatge. Un clar exemple ho veiem que no és necessari la rapidesa sinó la comprensió. Per explicar més clarament això, m'agradaria detallar un exemple: Ens trobem amb un nen que en classe sempre és el primer a acabar la fulla que la mestra li ha donat però no comprèn el que aquesta fent i en canvi ens trobem amb un altre nen que triga més a realitzar les coses però que al final va aconseguir entendre el que està fent.

                                  


Per finalitzar amb l'entrada del temari m'agradaria comentar la metacognició que encara que no li hem donat molta importància, jo m'he informat sobre què era i quina característiques tenia. He tret la conclusió que és imprescindible tenir-la en compte, i que fa referència al coneixement com a control o regulació. La metacognició ens serveix per saber com poder aplicar diverses estratègies a l'hora d'estudiar. Des de l'àmbit escolar s'hauria de donar més recolzament en la metacognició, ja que després ens trobem amb persones que no saben com han d'aprendre per estudiar. Per aconseguir aquest procés és important fer reflexionar als petits sobre el que saben i el que han après. Un clar exemple que se m'ha vingut al capdavant és el següent: quan un nen ha après els nombres a l'escola i arriba a casa li hem de preguntar que has après avui i el nen diu els nombres, això no serveix, li hem de fer veure que ens ho explica per comprovar que realment ha captat el concepte.